centralsocupes

Just another WordPress.com weblog

L’urani Mai 26, 2010

L’ urani és un element químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92. És pesant, blanc-argentí, tòxic, metàl·lic, i radioactiu de forma natural. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d’energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L’Urani es troba en petites quantitats a les roques, el sòl, l’aigua, les plantes, i en els animals (inclús en els humans).

És l’element químic més pesat d’origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar així en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781.

L’urani natural està format per tres tipus d’isòtops: urani 238 (238U), urani 235 (235U) i urani 234 (234U).De cada gram d’urani natural el 99,28 % de la massa és urani 238, el 0,71% urani 235 i 0,005% urani 234. La relació Urani 238/Urani 235 és constant a tota la Terra i a la resta dels planetes del sistema solar.

Juntament amb tots els elements amb pesos atòmics superiors al del ferro, l’urani s’origina de forma natural durant les explosions de les supernoves. El procés físic determinant en el col·lapse d’una supernova és la gravetat. Els valors tan elevats de gravetat que es donen en les supernoves és el que genera les captures neutròniques que donen lloc als àtoms més pesats, entre ells l’urani i el protactini.El principal ús de l’urani en l’actualitat és l’obtenció de combustible per als reactors nuclears que produïxen el 17% de l’electricitat obtinguda en el món. Alguns dels minerals d’urani són; autunita, carnotita, iantinita, meta-autunita, uranotil…La datació mitjançant les sèries d’urani està basada en la desintegració radioactiva dels isòtops de l’urani.[1] S’utilitza sovint entre el període 500.000-50.000 BP, on el radiocarboni no hi pot arribar. A Europa el mètode de datació que funciona millor és aquest, ja que, al no haver-hi roques volcàniques la datació potassi-argó no és adequada.

L’urani en qualsevol de les seves formes (natural, enriquit o empobrit), en ésser un metall pesat, posseeix una certa toxicitat, podent afectar el sistema renal, depenent els efectes de la quantitat incorporada a l’organisme.

A més l’urani és el pare d’una de les cadenes naturals, sent un dels seus fills radioactius el radó-222, considerat cancerigen i amb sinergies amb el fum del tabac.

viquipèdia